Cruels àngels de la mort
A Màrius Torres i Mª. Mercè Marçal
L’àngel de la primera mort no porta cap espasa.
M’ha mirat fit a fit amb la boca torçada
cada cop que ha alenat la fressa d’un amic.
Sé que no sap plorar i que fa cara d’àngel
desarmat i malalt i feble de la ment.
M’ha ignorat com s’ignora un nom impronunciable.
Però jo m’agenollava i li besava un peu
que tenia unes ungles perfectament humanes.
L’àngel de la segona mort s’afanya amb una llança.
La clava amb la modèstia del picador suplent,
d’executor civil del codi d’unes bèsties
que creuen que és possible pactar les nits de goig.
L’àngel aquest beu sang i no defuig el sexe.
Sovint he desitjat que em matés amb passió.
Però et mata sense mal, amb urpes d’anestèsia.
I mentre mors pressents que encara et resta el somni
i que despertaràs per viure un altre amor.
L’àngel de la tercera mort té veu de matinada.
Sempre es vol fer notar. És exhibicionista.
Duu una filera d’ungles que no són d’animal.
Són ungles sense dits, i són dits sense mans.
Són l’ungla que ha extraviat la pell on aferrar-se.
Són el que sol restar després d’un genocidi.
Són allò que no tens i que ja no pots perdre
i que deixa de ser, de sobte, imprescindible.
L’àngel tercer dispara al centre del poema
amb el foc d’una mort que no fa por quan crema.
(De "Compàs de espera", Editorial Bromera, 2005)
(De "Compàs de espera", Editorial Bromera, 2005)
No hay comentarios:
Publicar un comentario